de l'horta estant

divendres, 8 de gener de 2010

Comoditat


Ahir em vaig quedar sense bateria al cotxe, i vaig haver de trucar al servei d'ajuda en carretera de la meua assegurança. Al cap d'una estona, un operari es posà en contacte amb mi i vingué fins on tenia el cotxe. Després de tres o quatre interaccions en què cadascun de nosaltres havia parlat en la seua llengua (ell ho feia en castellà), l'home em va dir:

-"Disculpe que yo no le hable en valenciano; es que estoy más cómodo en castellano"

Em passa sovint que algú s'excuse per no respondre'm en valencià, de manera que -com faig sempre- li vaig contestar que no hi havia cap problema, que entenc perfectament el castellà, i que jo estava en el mateix cas que ell. Després d'això, em va arreglar l'avaria, em va donar a signar un paper, i ens vam acomiadar sense més.

Per què explique una anècdota tan senzilla i intrascendent com aquesta? Bàsicament per això, perquè és una situació d'interacció entre parlants de distintes llengües, que es resol amb gran facilitat, sense estridències de cap tipus, i sense que cap dels dos no haja hagut de canviar de llengua. I m'agradaria remarcar tres punts, en relació a la conducta de l'esmentat operari, que ens poden servir per a reflexionar sobre la nostra pròpia conducta lingüística:

En primer lloc, que em sembla normal que s'excuse per no parlar-me en valencià, perquè -en aquest cas- jo era el client.En segon lloc, que en cap moment no es va generar una situació incòmoda o desagradable. Ans al contrari, diria que, després de l'aclariment per la seua part, la interacció va ser especialment cordial i fàcil. I finalment, que el seu argument (que està més còmode en castellà) és inapel·lable, no pressuposa cap ignorància per la seua banda (no diu que no sap parlar valencià), i no invita gens a demanar-li un canvi de llengua.

La impressió que a mi em va quedar és que era una persona educada i intel·ligent, que va saber resoldre la situació amb elegància. Tenint en compte això, per què no hauríem d'aplicar la mateixa estratègia nosaltres? Si preferim utilitzar el català com a llengua vehicular, no cal que suposem que cada trobada amb algú que no ho fa, es convertirà en una situació de conflicte, ni que experimentem la necessitat de proporcionar complicades explicacions per a la nostra opció lingüistica. N'hi ha prou de fer com el mecànic d'aquesta historieta i dir:
-"Jo parlaré en valencià perquè em resulta més còmode"