de l'horta estant

dijous, 6 de maig de 2010

Condemnen la violència?


El cas valencià és una mostra perfecta de la flagrant i grollera hipocresia dels autoanomenats partits majoritaris espanyols. El PP i el PSOE (la major part de les vegades, dient PPSOE n'hi hauria prou) s'han omplert la boca de retraure als partits de l'esquerra independentista basca que havien de condemnar la violència, per tal d'obtenir el vistiplau de la justícia espanyola (perdoneu la contradicció evident dels termes) per a concórrer a les eleccions. No cal dir que -mentretant- ni l'un ni l'altre no feien el mateix amb les violències que els toquen de ben a prop; des dels assassinats impunes del franquisme fins al GAL, passant per les tortures policials denunciades -fins i tot- per Amnistia Interacional. 

Per si amb això no n'hi ha prou, els dos grans partits del nacionalisme espanyol tenen una sintonia perfecta a l'hora d'ocultar i deixar impunes els atacs que l'extrema dreta prodiga contra organitzacions, institucions i persones relacionades amb el valencianisme. Acció Cultural, Escola Valenciana, El Bloc, Esquerra Republicana, la Societat Coral El Micalet, els Casals Jaume I, l'Escola La Masia, i molta gent amb nom i cognom -com els d'en Guillem Agulló-, o anònims, amb càrrecs públics o sense, han estat víctimes d'atacs violents, sense que les autoritats -ni les autonòmiques del PP, ni les estatals del PSOE- no hagen mogut un dit per trobar-ne els culpables, o per evitar futures reincidències. Per contra, quan algú crema una foto del Sr. Borbó, tota la maquinària policial es posa en marxa i no s'atura fins a trobar els culpables de tan terrible delicte.

Què pretenen amb això? La resposta és digna de figurar en el manual estudi per a dictadors de república bananera. Pretenen escampar la por. Pretenen (i ja els va bé que algú altre els faça la faena) que la idea de ser valencianista quede inesborrablement relacionada amb la possibilitat de ser atacat; que l'opció de comportar-se com si ser valencià fóra una opció tan digna i acceptable com qualsevol altra, i no una tara de què avergonyir-se, com fan ells mateixos, s'associe inequívocament amb conflicte i desemparança. És així com -complementàriament amb unes altres estratègies més homologables- pretenen dissuadir-nos d'abraçar qualsevol opció que no siga la d'ells: un nacionalisme ranci i caspós, ancorat en els valors de la desmemòria i la ignorància voluntària.

I ho fan des de la impunitat que els atorga el poder que tenen. El mateix poder que, en les societats democràtiques, ha de servir justament per a tot el contrari: per a evitar que els violents, els qui tenen armes i les usen, els qui pertanyen a partits que haurien de ser il·legals, els qui fan gala d'unes ideologies que ja han acabat amb la vida de moltes i moltes persones, els qui mostren amb total desimboltura símbols feixistes i actituds intimidatòries, facen mal a la gent de bé.

És per això que (per bé que sense molta fe -cal dir-ho) esperem que els carrecs electes que ens governen, tant des del paulau de la Generalitat com des de Govern Civil o des de l'Ajuntament, facen un pas endavant, i transformen les seues hipòcrites declaracions habituals de rebuig a la violència, en accions efectives, i dotades dels mitjans policials que paguem entre tots, per acabar amb la impunitat de la violència feixista que fa massa anys que es prodiga al País Valencià. Si no ho fan, no ens quedarà més que pensar que -efectivament- estan ben contents que els facen la feina bruta.