de l'horta estant

dilluns, 21 de juny de 2010

Un futur en valencià

El professor Esteban Morcillo, rector de la Universitat de València, ha declarat fa poc que podem “construir un futur junts i en valencià”. Això és una bona notícia. Que persones de la solvència acadèmica i el prestigi social d'un rector d'universitat facen declaracions públiques, i en positiu, respecte de la viabilitat i l'interés de construir el nostre futur com a poble en clau valenciana, és una de les escasses alegries que se'ns permeten, pel que fa a la cultura pròpia.

Fa uns mesos, em va telefonar al despatx un prestigiós catedràtic de la UV. S'adreçà a mi en un valencià impecable, amb la correcció lingüística i la riquesa de lèxic que podem esperar d'una persona de la seua excel·lència acadèmica i ampli bagatge cultural. Fins ací no hi ha res de què estranyar-se. El cas és, però, que fa vint anys que he tingut l'oportunitat -i el plaer- d'escoltar les seues conferències i cursos, i de llegir els seus escrits en la premsa, i ni tan sols sabia que aquest professor era valencianoparlant de soca-rel.

És una llàstima que persones d'elevat prestigi acadèmic o professional no gosen exercir públicament de valencians, i prestar així una mica del seu merescut prestigi a una llengua, que també el mereix però no li'l reconeixen. Quan imparteixen les seues classes i conferències sistemàticament en castellà, com si l'altra llengua oficial que tenim no fóra digna de les seues paraules, estan fent un mal servei a la cultura del seu  poble.

El valencià -com tota altra llengua- és perfectament apte per a qualsevol registre conversacional. Des del més col·loquial fins al més formal i acadèmic. Totes les paraules i totes les idees són dignes de ser dites en qualsevol idioma. Tots els idiomes mereixen el nostre respecte. El nostre també. I la manera com podem expressar aquest respecte és fent el nostre treball amb la màxima qualitat de què som capaços, i sense ocultar la nostra llengua. Perquè quan ho fem, quan l'ocultem, estem desmentit declaracions com les del rector, plenes de saludable optimisme i inequívoca bona intenció.

Fa poc vaig assistir al casament civil d'un bon amic.  L'oficiant de la cerimònia, en acabar, els va desitjar molta felicitat i, just abans d'anar-se'n, es girà i va dir a la parella: "I procuren vostés fer alguna cosa per a aconseguir-la, la felicitat". Aquest és també un bon consell per a incrementar la salut social de la llengua pròpia de la Universitat de València. És un sol consell, però en aquest cas conté tres parts: la primera, que cal desitjar millorar-la; la segona, que convé declarar-ho públicament; i la tercera, que s'han d'emprendre les accions institucionals necessàries per tal d'aconseguir-ho.

De moment, ja tenim la segona: el rector s'ha posicionat a favor d'un futur en valencià. Confiem que també siga certa la primera: que el desig és autèntic, i esperem que com a màxim responsable de la universitat, donarà resposta satisfactòria a la tercera, que bé pot ser la més important:  emprendre accions concretes per avançar cap a una autèntica igualtat lingüística en la universitat. Exigir que qui s'incorpore a la universitat en conega -també- la llengua pròpia, seria una bona manera de començar a posar fil a l'agulla.