de l'horta estant

dijous, 2 de setembre de 2010

Nou curs, vells abusos


Al setembre començaran de nou les classes a la Universitat de València. Si ningú -des de l'equip rectoral- no fa res per canviar-ho, un bon grapat de professors tornaran a passar-se les normes per l'arc de triomf i -prescindint violentament dels drets dels estudiants matriculats als seus grups- faran la seua santa voluntat, sense que les normatives de què s'ha dotat democràticament la UV no els facen ni fred ni calor.


No m'estic referint a que alguns professors puguen impartir matèries distintes de les que se'ls ha assignat, o a que dicten les seues classes en horaris diferents dels que els pertoquen. Algú s'imagina un  professor dient, el primer dia de classe: "Ja sé que l'assignatura es diu Dret Mercantil, però com que jo sóc més competent en matemàtiques, explicaré comptabilitat"? Això, òbviament, les autoritats universitàries no els ho permetrien de cap manera. Directors de departaments, degans i -si arribara el cas- el mateix rector, prendrien cartes en l'assumpte i el cridarien a l'ordre sense remissió. 

Tampoc no passarà que un docent que haja triat la docència d'un grup en castellà o en anglés, gose impartir-lo en un altre idioma. Això, tampoc no se li consentiria de cap manera. En canvi, molts estudiants -de diverses carreres- que hauran triat l'opció de rebre les classes en valencià, es trobaran, a principi de curs, que el seu professor o professora els diu que tot i que ja sap que la classe és en valencià, ell o ella se sent més competent en castellà, i -per tant- en benefici de la qualitat docent, impartirà la classe en aquesta -la seua- llengua.

L'argument és una pura fal·làcia. Per qui no ho sàpiga, els professors trien -ara a final de curs, i generalment, per ordre d'antiguitat en el càrrec- quins són els grups que impartiran el curs vinent. Cal pensar que ho fan en funció de les seues especialitzacions acadèmiques, i també, de les seues legítimes preferències. Per tant, aquells docents que no estan capacitats per a impartir assignatures en valencià, poden- senzillament- no triar els grups que estan programats -i clarament etiquetats- en aquesta llengua. D'aquesta manera, unes altres persones, plenament capacitades, podran assumir aquesta docència, i els drets dels estudiants que s'hi hauran matriculat, seran democràticament respectats. 

També és una fal·làcia (i aquesta, amb una bona dosi de mala llet afegida) argumentar que els estudiants ho accepten i no se'n queixen. Tothom sap que molts estudiants creuen que els professors poden adoptar represàlies -en forma de males qualificacions- contra aquells alumnes que els porten la contrària, o s'oposen obertament a les seues propostes. Estic convençut que es tracta d'una creença no fonamentada, però en qualsevol cas, no cal esperar cap queixa per tal de fer complir les normatives. Les normes es dicten per a ser respectades, i no fer-ho és una actitud clarament antidemocràtica, i significa aprofitar-se de posicions de preeminència per a benefici propi, i perjudici dels estudiants.

Estic convençut que l'actual equip rectoral està format per persones de profundes conviccions democràtiques, i que tenen el màxim respecte per la llengua pròpia de la UV. És per això que tinc l'esperança que en aquest nou curs que començarà al setembre, no es consentiran els mateixos abusos que -any rere any- s'han estat perpetrant, sempre contra el mateix sector de la població: els estudiants que -per unes o altres raons- trien l'opció -plenament legítima- de matricular-se en grups que s'haurien d'impartir en valencià. La pregunta és molt senzilla: si als estudiants que es matriculen en castellà se'ls respecta escrupolosament el seu dret, com és que no es fa exactament igual amb els que trien el valencià? És que la UV considera que hi ha uns estudiants de primera  i uns altres de segona?

7 comentaris:

  1. Ferran, estic completament d'acord amb el que dius.
    Soc una d'aquelles estudiants que ha estat triant any rere any que les matèries de la carrera li siguen impartides en valencià, i tots els anys m'he trobat professors als qui els era més còmode donar aquella assignatura en castellà "perquè s'expliquen millor", o amb l'excusa de que un alumne d'aquella classe (matriculat en aquella llengua i no en castellà), no entén les classes en valencià.
    I no contents amb això, en aquella classe es tria a mà alzada en quin idioma s'impartirà finalment i veus alzades moltíssimes mans a favor del castellà. No entenc res i es ben trist.

    Es a dir, una minúscula part dels grups que s'imparteixen a la UV son en valencià, i quan et matricules en tot el teu dret, fins i tot el perds. No es respecta el dret dels estudiants valencianoparlants.

    ResponElimina
  2. Estic completament d'acord amb Ferran i amb Laura. Jo com a alumne també m'he trobat en la tessitura de que el professor sotmeta a votació dels presents la llengua de docència. Sobretot quan la majoria dels alumnes eren castellanòfons i "no havien tingut més remei" que matricular-se en valencià. Jo sempre m'he negat a que es facen eixes votacions i li he dit al professor de torn que a ningú li han posat una pistola en el cap per a que es matricule en valencià, i que sotmetent-ho a votació s'estaven vulnerant els drets dels qui havíem triat matricular-nos en valencià. I que no concebia sotmetre-ho a votació si ens haguérem matriculat en castellà o en anglès. El més curiós del cas és que el professor era un valencianoparlant de la safor mogut per prejudicis autodestructius contra la seua pròpia llengua, probablement sense ni tan sols ser-hi conscient.

    ResponElimina
  3. Hi estic d'acord amb tots tres. Ferran, les teues paraules són molt encertades, al igual que el símil que has emprat comparant l'elecció de la llengua (entre castellà i valencià) amb l'elecció de la materia que impartiria el professor (si poguera triar-ne entre comptabilitat i dret mercantil). Pense que es tracta d'una qüestió d'arrelament a la cultura pròpia i, no ens enganyem, es tracta d'una falta de competència, rigor i de respecte cap als estudiants, i també com no cap als ciutadans. Adquirir competència en una llengua és qüestió de voluntat, de consideració, de coherència, de responsabilitat. La resta d'arguments que es plantegen en aquestos casos són justificacions sense validesa -ni investigadora, ni molt menys d'un context acadèmic. Només cal plantejar-s'ho. Com un professor, per exemple, decideix o té l'obligació d'impartir un curs en llengua anglesa (no sent aquesta la seua llengua materna). Són fal·làcies com ben bé dius que, al cap i a la fi, exerceixen un efecte demostració sobre la societat desprestigiant el català, fet que resulta intolerable.

    ResponElimina
  4. El problema és, efectivament greu, i conegut per tothom. Si ens contaren que això passa en una universitat americana, alemanya, o danesa, per dir quelcom, clamariem: què informals! quin femer!
    Apart de les persones individuals, són els departaments plenament responsables com a institucions acadèmiques. Són els seus consells i les seues comsisions docents qui han de garantir que el professor és capaç d'explicar la matèria, i, per descomptat, en quina llengua. Allò de la votació que assenyala Josep em sembla la cosa més ridícula que he escoltat en les últimes setmanes.
    Si voleu parlem també dels grups de "alto remdimiento" en anglés, on es prometen avantatges als estudiants que escolleixen aquella llengua. Fins ara, crec, no se li ha oferit res als que escolleixen alguna de les dues llengues oficials, no?

    Salvador Máñez

    ResponElimina
  5. És molt preocupant que, a hores d'ara, encara estiguem amb aquestes... Si la nostra universitat no fa complir la llei amb plena normalitat democràtica, apaga i anem-nos-en. D'altra banda, també em preocupa l'actitud de l'alumnat, massa flexible en aquestes qüestions al meu parer.

    ResponElimina
  6. Trobe que tots teniu molta raó, però crec que la resolució del problema no és cosa de l'alumnat, ell és el que el pateix. Jo crec que evitar aquestes situacions és assumpte de cada departament. Ells són els que li han de dir a un/a docente: vosté no pot impartir eixe grup perquè no parla català malgrat tenir la capacitació! L'alumnat no ha de ser policia lingüístic.

    ResponElimina
  7. Ferran, Quanta raó tens!!!

    Per a l'anglès i pel castellà molta cura, i no em pareix malament, però per al valencià tots els abusos.

    Tú creus que la Vicerrectora de professorat els dirà alguna cosa als seus companys de departament (Luis Montoro, Paco Tortosa, M. Angeles Cerezo...), que un anys darrere de l'altre agafen la docència en valencià per donar-la docència en castellà, a pesar de les denùncies tots un curs i un altre també per part dels estudiants?

    Jo crec que no, no siga que li lleven el suport per a que estiga en el vicerrectorat més temps xuplant del pot.

    ResponElimina