de l'horta estant

divendres, 21 de gener de 2011

Una proposta concreta


Els valencians estem sotmesos a la política lingüística més coherent de quantes es porten a terme al llarg i ample de tot el territori de la llengua catalana. Mentre que les polítiques implementades pels governs autonòmics de Catalya poden ser qualificades de tèbies, i les de les Illes d'ambígües, l'acció social dels governs valencians està consistentment dirigida a l'extermini de la llengua a curt termini. Tot i que amb distinta cobertura legal i base social, la situació és molt semblant a la que pateix la part del país sota sobirania francesa. Si poden, completaran el genocidi lingüístic en una generació.

A més a més, els valencians hem de ser conscient que cap de les dos alternatives polítiques majoritàries, ni el PP ni el PSOE, no modificarà voluntàriament aquest procés. El PP es caracteritza per la seua inquina en la persecució lingüística, i quan el PSOE ens ha governat no ha fet res de molt diferent, i ha renunciat joiosament a arbitrar cap mesura correctora de la desigualtat que pateixen les persones que volen viure en valencià. Entenc que això és així perquè, en qüestions nacionals, no hi ha cap diferència programàtica entre els dos partits grans del nacionalisme espanyol.

És per això que cal iniciar accions des de la societat civil que permeten un cert nivell de protecció de la llengua, i n'estimulen l'ús públic i privat. És clar que això hauria de ser objecte d'una decidida acció de govern. També ho és, però, que aquesta acció no serà mampresa per cap dels governs que puguen sorgir -a curt termini- dels resultats de les amanyades conteses electorals en què ens és permès de participar.

Crec que una de les eines que necessitem és un directori de recursos comercials i professionals, en català. M'estic referint a un llistat, que vaja actualitzant-se, de professionals i establiments dels diversos àmbits que -de bon grat- ofereixen els seus serveis i atenció al client en la nostra llengua. Molta gent, tot i que assumeix amb aparent normalitat i acceptació que, fins i tot quan fan de clients, els toca renunciar a la seua llengua i sotmetre's a la de l'altre, podria fer ús gustosament d'aquests serveis. D'altra banda, el fet d'atendre en valencià podria arribar a convertir-se en un element afegit d'excel·lència professional, en la mesura en què podria aportar nous clients. En el millor dels escenaris possibles, això seria l'inici d'una influència recíproca: més valencians en farien ús, i llavors, més empreses tindrien bon motius per afegir-s'hi. 

Òbviament, també pot passar que l'abast de la iniciativa siga molt reduït, i que no arribe a exercir una influència apreciable. Només ho sabrem si ho intentem. La iniciativa triomfaria probablement a condició de comptar amb suport institucional i difusió massiva garantida. No serà així, però. I -per tant- cal que alguna entitat valencianista estiga disposada a assumir-ne el cost i portar endavant la iniciativa.

O millor encara, que s'adopte com a iniciativa comuna de diverses entitats, particularment aquelles que tenen més socis i implantació. Acció Cultural i Escola Valenciana em semblen dos bons candidats. N'hi ha, però, moltes altres. No n'esmentaré cap per no deixar-me'n cap fora. Malgrat les nefastes accions de govern que hem patit, de nord a sud i d'oest a est, som un país amb un teixit associatiu ric i vital. Som un país ple de gent amb imaginació i iniciativa esmolades -en part- gràcies a les nefastes autoritats colonials que hem hagut de patir. I podem convertir això en un avantatge.  És qüestió de posar fil a l'agulla.