de l'horta estant

dilluns, 11 d’abril de 2011

Cor de brau


L'últim llibre de Víctor Alexandre parla sobre l'abolició de les corrides a Catalunya. Els valencians en diem 'corregudes de bous', però en aquesta ocasió, dir-ho d'aquesta manera faria pensar que s'han abolit també els correbous, i no és així. D'altra banda, dir-ne 'corrida' sembla que fa més justícia a l'origen i a l'essència de la Fiesta Nacional.

Es tracta d'una novel·la en clau irònica, que retrata la societat catalana des de l'òptica dels braus. No sols des dels interessos humans que justifiquen aquest fenomen de la tortura d'animals com a espectacle públic, sinó des de la particular perspectiva d'uns personatges que -tot i les banyes- són sorprenentment humans.

Víctor Alexandre escriu com pensa i pensa com viu, amb una honestedat radical. El seu pensament és un potent reductor de l'ambigüitat. I no ho és perquè simplifique la realitat, que no ho fa, sinó perquè actua com el tall esmolat d'una navalla, que deixa ben descobertes les autèntiques posicions de cadascú. L'estil directe i l'argumentació sense concessions no deixen cap espai per a l'ambigüitat calculada en què no pocs polítics estan instal·lats des de fa dècades, i que -ho hauríem de reconèixer- sovint ens resulta còmoda a tots.

L'abolició de les curses de braus va generar força polèmica, i potser encara ho farà si el sistema judicial espanyol -fent gala del seu proverbial esperit democràtic- arriba a optar per deixar sense efecte la decisió majoritària del parlament de Catalunya. Bona part dels arguments dels defensors de l'espectacle taurí se centraven en el caràcter de reivindicació independentista que atribuïen a la proposta abolicionista. Per la seua banda, aquests insistien en la naturalesa animalista de la seua reivindicació. Tots dos punts de vista queden ben dibuixats en la novel·la, i la solidesa i la potència dels diversos arguments hi és ben representada.

A mi m'agrada especialment que aquesta novel·la ens ofereix l'oportunitat de fer múltiples paral·lelismes i interpretacions respecte a qui són o què representen els personatges que hi apareixen. Potser algunes coincidiran amb les que l'autor havia previst, i unes altres no. Tant se val. L'exercici és francament divertit, i les reflexions a què l'escriptor ens aboca, sense dur-nos-hi de la mà, ens permetran de repensar aquestes -i algunes altres coses- des d'una òptica diferent. Com amb els altres llibres d'aquest autor, el benefici no s'acaba en finalitzar-ne la lectura. L'activitat neuronal que el seu pensament esmolat evoca, continuarà sent beneficiosa (per a cervells no rovellats), dies, setmanes i mesos després.