de l'horta estant

dijous, 7 d’abril de 2011

Corts valencianes: a qui li importa?


El 7 d'abril de 1261, fa ara set-cents cinquanta anys, el rei Jaume I va jurar Furs per Jaume I a les corts valencianes, reunides per primera vegada a València. Pocs dies després naixia formalment el Regne de València, que va durar fins a l'arribada de les tropes de Felip V, amb la promulgació del decret de Nova Planta. Com, que no ho sabíeu? No m'estranya, perquè la Generalitat valenciana no ho ha dit enlloc. No se n'ha fet cap acte commemoratiu. No s'ha publicat cap obra de revisió històrica. Ras i curt: ni ho saben, ni els importa un rave. 

I per què ho havien de fer?. Si les úniques efemèrides que els importen són les del 12 d'octubre ('el dia de la raça'- en deien ells mateixos, ufanosos, quan no els calia dissimular gens ni miqueta el seu franquisme essencial), o -a tot estirar- el dia de la sacrosanta constitució espanyola. No m'estranyarà gens que, amb motiu de l'existència de l'AVE "Madrid-Levante" proposaren fer festiva la data del 2 de maig, que és quan Madrid celebra l'èxit de la seua particular kale borroka, i l'assoliment de l'única independència que consideren legítima: la seua. 

Celebrar fites històriques o natalicis és cosa que qui sap qui és i d'on ve. Si -a més a més- sap on va, potser ho farà amb més trellat i tot, però per a commemorar una data fundacional només és imprescindible saber qui ets, i no estar-ne profundament avergonyit. I d'ací plora la criatura. La colla que ens governa no deuen saber ben bé ni un borrall d'història, ni en volen aprendre. Després de tot, no és un coneixement pragmàtic per a ells, que necessiten concentrar-se en la comptabilitat, per saber quants dels nostres diners fan a mans (i a butxaques) dels seus amiguets, ja siguen 'de l'ànima' o del cos més terrenal i pecaminós.

Els té ben igual si les corts fan 750 anys o si es transformen en un supermercat, sempre que ells no deixen de cobrar sous i dietes. Estan molt més amatents a celebrar les festivitats de l'espanyolitat. S'omplen la boca de Comunitat valenciana, sobretot perquè amb això experimenten el plaer intens d'insultar i denigrar tot un poble, sense haver de tacar-se les mans ni la boca. Comunitat, talment com una comunitat de veïns, no és res, és menys que res, és un no-lloc, un no-país. Fa 750 anys començàvem a ser un regne, un estat. Ara som un joguet en mans del braç incorrupte del postfranquisme, adobat amb mètodes propis de la màfia siciliana.

Puc entendre el seu interès desmesurat per liquidar la llengua i la cultura dels valencians. Ja comprenc que, admiradors impenitents com són de la rotunda caspositat de l'espanyolisme més ranci, volen que siguem uns espanyols més dins d'una Espanya castellanament uniforme. Les preguntes que em falten per respondre són: si aconsegueixen això, quin sentit tindran els seus càrrecs?; per què caldria una  presidència de la Generalitat -o de les corts- en un territori enterament indistingible dels altres?; quin sentit tindria l'autogovern en un poble que no ho és?

No volen celebrar el 750 aniversari de la constitució de les corts valencianes, probablement per por de no despertar ningú del somni mesell que ens han induït. Per tal que ningú no se'n recorde que som un poble amb història i que podríem -perfectament- ser un poble amb dignitat. Que podríem elevar la nostra autoestima fins al punt de sentir-nos iguals als altres, i no tolerar més submissions abjectes ni més espoliacions sistemàtiques. Veurem què volen celebrar si un dia els seus anhels triomfen, i els toca dissoldre les corts per tal d'ofrenar -definitivament- totes les glòries (incloent-hi la existència mateixa del seu poble, però també els seus càrrecs) a la seua reverenciada Espanya.