de l'horta estant

diumenge, 22 de maig de 2011

La ignorància és un grau


Es veu que Rita Barberà -batlessa de València per la gràcia de Déu- ha evitat de respondre a una pregunta amb l'incontestable argument que ella ignora l'anglès. La pregunta era sobre l'article del New York Times que assenyala Don Francisco Camps com a exemple de corrupció política (http://www.nytimes.com/2011/05/20/world/europe/20iht-spain20.html?_r=2).

Deu ser que la ignorància -a més de la veterania- és un grau, i que cal que estiguem molt i molt orgullosos de les nostres mancances. La Sra. Barberà en sap molt, d'ignorar. És capaç d'ignorar la llengua dels valencians, malgrat que ha nascut ací, i que fa dècades que cobra de l'erari públic. Potser és que no ha tingut ni el temps ni les ganes d'aprendre'n, o que mai no ha arribat a assolir el grau de sobrietat que la decisió d'estudiar idiomes exigeix. El cas és que la primera autoritat de la ciutat de València és una discapacitada lingüística. Ara sabem -també- que no se n'avergonyeix, sinó que en fa bandera.

Com que tothom diu que cal ser solidari amb qualsevol discapacitat, li farem un favor i compensarem el seu analfabetisme -en valencià i en anglès- amb una breu traducció del que diu el NY Times. Diu el vostre camarada, Don Francisco Camps, serà jutjat per acceptar suborns, abans que acabe l'any. El diari americà el compara amb Berlusconi, i parla dels més de 120 milions d'euros que -amb la trama Gürthel- ens han robat ell i els seus 'amiguitos del alma'. Ja ho poden ben dir -es amics de Camps- que qui té un amic, té un tresor.

Ni la ignorància de l'anglès, ni la virtual carència d'ànimes caritatives capaces de traduir-li les notícies que ella no està capacitada per a entendre, no haurien de justificar que no responga a la pregunta. I molt menys, que aquesta gent puga seguir en el poder. Únicament el triomf generalitzat entre la població de la seua filosofia central: que la ignorància és millor que el coneixement, pot explicar aquest fenomen pràcticament paranormal.

He llegit que les societats democràticament més avançades voten més per interessos que no per ideologia. Potser això ho explica tot. Som una societat democràticament retrocedida, i hem acabat per votar  directament en contra dels nostres interessos. I no parle ja de la cultura o de la nostra mateixa existència com a poble. Que ja sé que hi ha qui -per això- no es posarà mai pedres al renyó. Parle dels diners que deixem de guanyar, dels que hem de pagar de més. De la destrucció de l'ocupació, o del sabotatge de la sanitat i de l'educació públiques. No són eixes les coses que preocupen a la gent? 

O potser és que això ja només preocupa a la gent mínimament informada; als que no son voluntàriament ignorants. I amb tants anys com fa que ocupen el poder, han reeixit a crear una societat basada en la ignorància i en la indiferència. Només sent ignorant i indiferent pot algú votar aquesta trapa de malfactors professionals. La de la Sra. Barberà deu ser l'única professió en què ser un ignorant està més ben vist que estudiar, aprendre i saber.

4 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Que aquesta gent seguisca guanyant les eleccions com les guanya, no té cap explicació racional. Al menys jo no la trobe. No es pot culpar (del tot ) l'oposició.

    Potser l'acudit de El Roto en El País pot donar una mica de llum: davant una urna un votant del PP afirma: "yo no voto, yo ficho". El PP valencià ha aconseguit l'electorat menys crític del món.

    ResponElimina
  3. Ferran, ací introdueixes uns temes (ignorància, racionalitat, interessos) que són tractats en el llibre "The Myth of the Rational Voter: Why Democracies Choose Bad Policies" de Bryan Caplan. Dius que "les societats democràticament més avançades voten més per interessos que no per ideologia". Això seria l'ideal tocquevillià de "l'interès ben entès". Caplan, en canvi, et diria que com que el vincle entre el vot de cada quatre anys i els interessos particulars del votant (com evolucionarà l'economia, tindré faena o no...) és pràcticament impossible d'establir, els votants es donen el gust de ser irracionals i votar d'acord amb la seua consciència. Serien "racionalment irracionals". Irracionalitat que no es permetrien òbviament al supermercat en la compra setmanal amb diners de la seua butxaca. ¿Com s'ha d'analitzar el que passa al País Valencià? Tinc més preguntes que respostes.

    ResponElimina
  4. Agraït pel comentari i per la referència bibliogràfica. I jo també en tinc més, de preguntes que no de respostes. Què hem de fer?

    ResponElimina