de l'horta estant

divendres, 18 de febrer de 2011

Totalitaris votats


Les meues filles ja no podran veure els dibuixos del Canal Super 3 que tant els agraden. Més encara, no podran veure dibuixos animats en la seua llengua, perquè Punt 2, el canal residual de RTVV, només n'emet uns pocs, i en hores en què elles no miren televisió. Els sàtrapes que ocupen la Generalitat valenciana han aconseguit finalment un gran èxit: emmordassar la possibilitat de veure la televisió catalana al País Valencià.

Per a ells és un gran èxit perquè silencien una veu que -a vegades- podia ser crítica. I també perquè, amb això, redueixen encara més l'exígua presència de la llengua pròpia en mitjans de comunicació. I ja sabem com ho veuen ells: com menys valencià, millor.

Ho fan en uns moments en què es diu que tornaran a guanyar les eleccions. I segurament ho fan amb la intenció d'aconseguir un grapat més de vots, provinents de la bossa d'analfabetisme funcional, misèria intel·lectual i caspositat ideològica que tant han fomentat durant les darreres dècades. Sembla que això ho puga legitimar tot. Que els vots siguen una coartada perfecta per a perpetrar qualsevol acte d'avassallament. La tendència, ben alimentada des de les instàncies de poder, ha estat de reduir la democràcia al fet que hi ha -periòdicament- la possibilitat de votar uns o altres candidats. I jo crec que això és fals.

Em pregunte si es pot anomenar democràcia un sistema que, d'una banda afavoreix descaradament, en el repartiment d'escons, unes determinades forces politiques que representen el nacionalisme espanyol, i de l'altra, aprofita les majories absolutes per aprovar lleis dissenyades expressament per a perjudicar les entitats que no els són abjectament afins. 

Em pregunte si podem anomenar democràcia un sistema en què els mitjans públics de difusió han  estat segrestats i convertits en pamflets publicitaris del partit en el govern, i els altres, -els privats- estan majoritàriament subjugats al mateix partit, ja siga per la política de subvencions i l'atorgament de privilegis, o perquè comparteixen essencialment la mateixa ideologia: el nacionalisme espanyol. Tots els que no la comparteixen han estat convenienment silenciats o ofegats amb el repartiment de llicències i la política institucional, utilitzada -sense cap escrúpol- com a eina per a perjudicar-los o afavorir-los en funció del grau de submissió al govern que demostren.

Això, per molt que votem cada quatre anys, és un règim totalitari. Els mètodes, encara que tinguen al darrere paperetes electorals, són mètodes feixistes, perfectament homologables amb els que predicaven -i posaven en pràctica- Himler, Goebles i tots els altres seguidors d'Adolf Hitler. No deu ser casualitat que els individus que ens governen ara són els descendents (ideològics i -sovint- també genealògics) de polítics franquistes que aplaudien sense recança tots els avanços de l'exercit nazi, i -anys més tard- es vantaven d'haver servit a la 'División Azul'. Els seus filla, ara, es vanten d'haver silenciat TV3 al País Valencià.

És un dia trist per a mi i per a totes les persones que s'estimen la pluralitat. Ningú ha estat mai obligat a sintonitzar TV3. Ara, en canvi, tots estarem obligats a no fer-ho. Pel mateix motiu que és un dia trist per a nosaltres, deu ser una jornada ben alegre per a ells. Han aconseguit emmordassar més veus, restringir encara més la llibertat d'expressió, acallar un poc més el so públic de la nostra llengua. Un gran dia per als feixistes, no hi ha dubte.En privat, brindaran, riuran i cridaran extasiats 'Viva la muerte!'.