de l'horta estant

divendres, 22 de juliol de 2011

Dol breu per Noruega


Ens agradava pensar que Nord enllà, on diuen que la gent és neta, rica, lliure, desvetllada i feliç, no passaven coses horribles.
Han mort persones. Fills d'algú, germans, pares, amics d'algú que ara mateix ja no pot entendre res de res. Ni per què ix el sol ni per què s'amaga. No poden entendre per què els ha tocat a ells. 
No han fet res per meréixer-ho, res per guanyar-s'ho. Res per perdre-ho tot. Res per perdre's en l'espiral absurda de la violència extrema; la que acaba amb tot; amb la vida. Abans de saber qui ni què ni per quines suposades raons, em sent de dol per aquells desconeguts. Els que se n'han anat, i els que s'hi queden per plànyer-los.