de l'horta estant

dijous, 16 de febrer de 2012

No es creuen la seua Espanya


N'hi ha molts, de motius per dir això que diu el títol. I cada dia ens en donen de nous. Un dels més cridaners és el recent anunci de la resurrecció de l'eix ferroviari anomenat 'corredor central', que pretén -ni més ni manco- connectar Madrid amb Europa, via foradar els Pirineus (serà per diners!).

L'esmentat corredor no és només desorbitadament car i difícil. Sobretot és inútil. Les persones que ho entenen, des de totes les perspectives possibles, s'han fet un fart d'explicar per on viatgen les mercaderies, i quin és l'eix que té un sentit comercial i econòmic: l'eix mediterrani. Com a mostra i resum de les explicacions, val la pena citar la idea de l'eurodiputat Ramon Tremosa:  mirem -senzillament- el mapa nocturn que ofereix Google Earth, i pensem per on traçaríem un eix ferroviari, si en tinguérem la responsabilitat. No cal ser un geni de les infraestructures; només cal un nivell intel·lectual lleugerament superior al dels mandrils, per a trobar la resposta correcta.

El corredor mediterrani generaria incomparablement més beneficis econòmics a l'estat que el conté. Com que em consta sobradament que els qui perpetren el govern des de Madrid no són estúpids, i això ho saben perfectament, només em queda l'alternativa de pensar que la proposta no té una base econòmica sinó d'algun altre tipus (i això, tenint en compte la crisi que -cada dia- ens recorden amb sospitosa insistència, té pebrots! O no?). Deu ser -per tant- una raó que apel·la al sacrosant' interés nacional'. I amb això hem arribat al moll de l'os de la qüestió. 

Si l'interés nacional els fa optar per una alternativa menys rendible, molt més cara, i més poc viable, deu ser que l'altra, la que és rendible, més barata i viable, no és nacional sinó una altra cosa. I això ens porta a pensar que, o bé no ens consideren part de la mateixa nació que ells, i -com a colònies que som- entenen que no han d'invertir a casa nostra, sinó únicament traure'ns el suc mentre ens en quede, o bé estan treballant ja amb l'escenari d'una Catalunya independent, i no volen afavorir-la amb inversions. 

En qualsevol dels dos casos, la idea està ben clara, i podria resumir-se en tres punts: (1) No ens consideren territori espanyol, amb els mateixos drets que aquells que sí que ho són; (2) Saben que -també formalment- una part del nostre territori deixarà d'estar sota sobirania espanyola en el futur immediat; i (3) No tenen cap intenció d'invertir en infraestructures que ens puguen millorar la qualitat de vida a nosaltres.

Ells ho tenen ben clar. Tenint en compte que -a més a més- tenen tota la intenció de pagar-se les obres faraòniques amb els nostres diners, podem dir alt i clar que Espanya ens roba, ens maltracta, i es burla de nosaltres. La pregunta pertinent -per tant- és:  què esperem nosaltres per a tenir-ho -com a mínim- igual de clar que ells? Després, caldrà trobar la millor manera de gestionar la separació, però el primer pas és que ens quede ben clar que -crisi o no- si tenen deliris de grandesa, que se'ls paguen de la seua butxaca.