de l'horta estant

dimarts, 20 de març de 2012

Missatge rebut, senyor ministre


El ministre espanyol d'interior (amb èmfasi en 'espanyol') ha dit ben clar que cap agent de policia espanyol (amb accent en 'espanyol') no serà sancionat per la brutalitat exhibida en les càrregues contra escolars de l'institut Lluís Vives de València. Una vegada més, ni les proves documentals ni les protestes populars no han servit de res. Ells ja tenen decidit, a la bestreta, qui és culpable i qui és -sempre- innocent.

Tant se val si Amnistia Internacional acusa l'estat espanyol de tortura: ells són innocents. De res no serveixen les fotos de criatures maltractades per fornits energúmens d'uniforme, que han fet la volta al món. Els culpables són els qui protesten als carrers de València perquè no tenen calefacció a l'escola. La policia espanyola (per favor, dempeus quan sentiu la paraula 'espanyola') no fa més que complir amb el seu deure.

Molt bé, senyor ministre. Missatge rebut. Ja sabem que un policia -si és espanyol- pot unflar a hòsties uns quants adolescents i joves, si són valencians. I que si ens en volem queixar, ho podem fer. I que una vegada ens n'haurem queixat, ja ens en podrem tornar a casa, perquè això no servirà absolutament per a res mentre vostés siguen els amos. Ja ho sabem.

Hi ha coses que estan-o haurien d'estar- més enllà de la política; molt més enllà. Una d'eixes coses és la protecció dels nostres fills i filles. I ja ha quedat ben clar que aquesta funció no la podem deixar a la policia espanyola, perquè la policia espanyola ja ha demostrat sobradament que és capaç d'exercir contra ells la crueltat que es reserva a l'enemic, quan va armat i és perillós.

Mentre escric açò hi ha una pregunta que no se me'n va del cap: què passaria si una dotació de mossos d'esquadra apallissara una manifestació de xiquets espanyols? Què faria el senyor ministre de l'interior? Hi hauria o no responsabilitats policials, sancions i destitucions? 

Com que la resposta és evident, la conseqüència de tot plegat també ho és: no és només que a nosaltres ens consideren ciutadans de segona, bons per a pagar però no per a exercir els nostres drets (ni tan sols els que ens reconeix la seua constitució); és també que no consideren una prioritat garantir la seguretat i la integritat dels nostres fills. És per a protegir els seus que reserven la policia espanyola. Els nostres, els haurem de defensar nosaltres mateixos. O no?