de l'horta estant

dilluns, 24 de setembre de 2012

Martí Gasull


Com li deu passar a molta gent, no puc estar-me de pensar que en Martí Gasull se n'ha anat sense poder viure la llibertat del seu país. 

És profundament injust que ens haja deixat sense assistir a l'esclat final de l'esperança. Després de tota la tenacitat  callada i discreta amb què en Martí Gasull ens ha obsequiat a tots, ens queda el seu llegat, que Plataforma per la Llengua mantindrà viu, actiu i en progrés, com ell ho volia. 

Sempre que he parlat amb ell l'he vist somriure, raonar calmosament, valorar l'excel·lència i esforçar-se per aconseguir-la en tots els projectes que emprenia.

Crec que el millor homenatge que li podem fer és imitar-lo en això; treballar incansablement per fer les coses no bé sinó millor. Amb paciència, fortalesa i constància, escalarem el cim que en Martí volia realment conquerir, que no és (només) un dels gegants de pedra de l'Himàlaia, sinó la plenitud i la llibertat del seu país complet.

Descanse en pau Martí Gasull, i treballem nosaltres -també en pau, si pot ser- per assolir el triomf del projecte que compartim amb ell.