de l'horta estant

dijous, 17 de gener de 2013

La Sra. Llenos de Bandera


La il·lustríssima Sra. Governadora de Barcelona per la gràcia de Déu, donya Maria de los Llenos de Bandera s'adscriu, sense cap mena de dubte, al prestigiós corrent intel·lectual conegut com a pensament màgic. Una tendència que ha regalat a la humanitat conceptes imprescindibles com ara els reis d'Orient, la Fada Padrina o l'homeopatia.

Tot i que molts especialistes en psicologia evolutiva l'identificarien com una etapa del desenvolupament pròpia de criatures de poca edat, no ens hem de deixar enganyar per l'aparent simplicitat d'aquest estil de pensament que atribueix poders sobrenaturals a coses senzilles i quotidianes, com ara un tros de tela pintada.

La Sra. Governadora té ben clar que la perversió independentista que s'ha apoderat de tants catalans no té res a veure amb el fet que Espanya els roba els diners a cabassos (com als que vivim al País Valencià o a les  Illes Balears, d'altra banda), sinó amb un fet molt més decisiu, com és la preocupant absència de la sacrosanta ensenya espanyola en ajuntaments, escoles i altres edificis oficials.

És evident que té raó la Sra. Governadora, i que aquest, i no cap altre, és l'autèntic origen de la dèria sobiranista, que tanta desafecció està causant. La gent és independentista perquè no hi ha prou banderes a la  vista. Si fos d'una altra manera, si la gloriosa ensenya estiguera ben visible en cada racó de pobles i ciutats, els perversos separatistes caurien - com Sant Pau- del cavall, i comprendrien tot d'una que Franco és l'únic Déu, que Rajoy és el seu profeta, i que amb la gavina del PP conformen un dels misteris més intrigants de la història; una santíssima trinitat capaç d'explicar la multiplicació de pans, peixos i comptes en Suïssa. 

El PP és el gran partit que sempre se centra en les coses que realment preocupen a la gent del carrer, sense cap concessió a manies identitàries, folclorismes superflus o elements de distracció. En un temps de profunda crisi econòmica (només els degenerats la consideren una estafa), allò que realment interessa són només les qüestions prioritàries que una altra santa de la política espanyola ha definit tan bé, en llatí: "primum vivere". 

En perfecta coherència amb això, i mostrant una indiscutible solidaritat amb els sectors de la societat més perjudicats per aquesta crisi (enviada pel Nostre Senyor com a just càstig pel comportament impiu de tants descreguts), queda ben clar que la prioritat essencial és penjar bona cosa de banderetes espanyoles de tots els edificis oficials. Això és política anticrisi. Que n'aprenguen els partits que no fan més que parlar de finançament, d'acabar amb els desnonaments o de canviar lleis hipotecàries abusives. Més banderes! I que visca la Sra. Governadora!