de l'horta estant

dimecres, 6 de febrer de 2013

Mediocritat estructural




La manera com el president del govern espanyol ha encarat la crisi dels sobres ha posat clarament de manifest la brutal incompetència de la casta que ens governa. Ja entenc que no és un tema fàcil d'abordar, en qualsevol cas, però crec que, des del punt de vista de la comunicació, és molt difícil fer-ho pitjor de com ho ha perpetrat el Sr Rajoy. Dubtar, farfullar, embarbussar-se, quequejar, fer l'ullet (en el pitjor moment), llançar el bolígraf... És possible mostrar públicament menys sinceritat i més discapacitat comunicativa?

I això, per part d'un individu que deu comptar -pel cap baix- amb més d'un centenar d'assessors (segur que alguns d'ells, fins i tot tenen el graduat escolar). Com és possible, doncs, que ho faça tan malament com si li ho hagueren encomanat a algú sense cap experiència en aparicions públiques o en explicar mentides?

Crec que la resposta està en el tipus de partits que emergeixen del sistema espanyol. Tant la llei de partits com la llei electorat han tingut l'efecte de generar uns partits sobredotats, convertits en oficines de col·locació, i d’una verticalitat insuportable. Uns partits en què, per tal de progressar, cal ocultar qualsevol mena d’esperit crític, aprendre a alinear-se amb les opcions guanyadores, i a no mostrar-se –en cap sentit- com una possible amenaça per als qui manen en cada moment. És a dir, uns partits en què la manera de progressar és ser (o començar semblant-ho per acabar sent-ho) profundament mediocre.

No calen més proves que repassar els perfils dels governants que han ocupat la Moncloa els darrers anys, però una repassada per les cúpules dels dos partits del nacionalisme espanyol ho mostra amb una claredat particularment cruel. Els partits espanyols són maquinàries de selecció inversa; estructures nefastes que garanteixen que el talent no puga passar de les capes més baixes de l’accés al poder, mentre que les més properes als centres de decisió queden en mans d’individus tristament grisos, mancats de qualsevol mena de talent, que han arribat on són gràcies a una radical carència d’escrúpols i un menyspreu salvatge de qualsevol mostra d’ètica.

L’efecte ‘llistó baix’, que estableix que un individu mediocre tendeix a rodejar-se de gent que és –o ho sembla- encara més mediocre que ell mateix, s’encarrega d’acabar d’arrodonir la perversitat estructural. En comptes d’assessors especialitzats en diversos àmbits (economia, comunicació, xarxes socials...) es rodegen d’aduladors diversos que no tenen res més a aportar que la suavitat de les seues llengües obsequioses.

És per això que quan apareix una emergència, no hi ha ningú capaç de fer una aportació significativa. En tots els llocs clau no hi ha més que inútils que hi han arribat a base de llepar les mans (com a mínim) dels qui tenien per damunt. L'estructura és profundament inoperant. Tant, que no té capacitat de reacció ni tan sols quan és imprescindible per a la seua pròpia supervivència.

Estructuralment, el sistema espanyol de partits és una perfecta nul·litat, una oda a la incompetència suprema, una exaltació de la imbecil·litat. I amb aquesta matèria primera és impossible construir res que pague la pena de mantenir. Crec que la corrupció podria reduir-se dràsticament amb la simple -però efectiva- aplicació sistemàtica del codi penal vigent. Tanmateix, el mal estructural de l'estat que patim no és només el seu grau de corruptibilitat sinó la mediocritat desmesurada que exhibeixen -sense ni tan sols avergonyir-se'n- els qui manen..

Crec que qualsevol reforma, si pretén de veritat modificar aspectes essencials de l'actual statu quo que està massacrant la societat, ha de tenir com a prioritat essencial la de crear un sistema de partits capaç de seleccionar qualitats positives, en comptes de potenciar l'estèril mediocritat que ens veiem obligats a patir ara mateix. És descoratjador pensar que qui haurà d'impulsar aquest canvi són els m mateixos mediocres lamentables que ara com ara ocupen la immensa majoria de les esferes de poder que existeixen.