de l'horta estant

divendres, 15 de març de 2013

Ràdio i TV valenciana en l'exili


Treballadors acomiadats com a conseqüència de l'ERO de RTVV han constituït la plataforma MilDeNou que es proposa cobrir el forat immens d'informació valenciana, que la ràdio i la televisió públiques, pagades a escot i segrestades pel PP, han renunciat a ocupar, pràcticament des de sempre. 

L'acte de presentació de MilDeNou va ser potent i emotiu. La sala Sanchis Guarner, de la Facultat de Filologia (amb més audiència que molts programes de Canal 9, com va dir Julià Àlvaro) vibrà amb les paraules d'uns i altres. D'entre totes les veus que -a banda de les dels afectats- podien haver sonat, l'organització va triar la de Beatriz Garrote, presidenta de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de juliol. Començà dient "el valencià no és la meua llengua habitual, però hui he sentit que havia de parlar en valencià". I continuà en un valencià ben correcte, que em va fer pensar en la diferència amb aquell "lo parlo un poquet" de la infausta delegada de Madrid, Paula Sánchez de León (es veu que se li dóna més bé apallissar escolars que no parlar idiomes).

Amb la dignitat sòbria de les persones que carreguen amb ferides profundes, Beatriz destapà la cara més crua del sadisme institucional d'uns governants a qui només interessen les víctimes si en poden traure profit electoral. Explicà com s'havia usat el control polític per a emmordassar les veus i el dolor de gent que havia perdut familiars, amics i estimats, mentre el PP convertia RTVV en la seua oficina de premsa. I com això només s'havia pogut fer fent callar els professionals del periodisme, en benefici dels interessos bastards de la casta governant. 

L'acte tingué tota la força continguda d'una indignació ben comprensible, tant en la gent que s'ha quedat sense treball com en la ciutadania que s'ha quedat (fa ja molts anys) sense la informació que mereix i que necessita per a madurar com a societat i per a bastir un projecte comú, capaç d'oferir-nos un projecte de futur mínimament desitjable. 

A ningú no li escapa, tanmateix, que no n'hi ha prou amb l'embranzida inicial. Que cal una força persistent, tenaç i duradora, que col·labore amb la tasca imprescindible de fer fora de les institucions valencianes aquests lacais que fa tant de temps que es dediquen a destruir-nos el país, sense treva i amb acarnissament.

És per això que voldria demanar dos coses a MilDeNou.

La primera és que facen ús de la seua professionalitat per a proporcionar a la societat valenciana una informació fidedigna i detallada sobre què s'ha fet i com s'han fet les coses a RTVV. No només declaracions i afirmacions, sinó noms, dates, fets i dades, a la manera en què ho ha fet el professor Xambó en el seu blog. Mereixem i necessitem informació concreta i fiable, per tal de combatre els lustres d'intoxicació partidista que han destil·lat les pantalles i els receptors de ràdio dels valencians.

La segona és que  totes les seues accions incorporen la voluntat ferma de dignificar el valencià. I això només es pot fer usant la llengua per a totes les funcions que li són pròpies. Des de la redacció de notícies fins als perfils en les xarxes socials, passant pels cartells i les consignes de les manifestacions. Ens calen accions consistents i persistents que s'oposen al que ha estat un dels objectius prioritaris dels successius governs autonòmic que hem patit: destruir la llengua dels valencians. Si no fem això, encara que finalment acabem per expulsar-los, els lladrEROs hauran guanyat.  

Siga o no la nostra llengua habitual, la que hem mamat a casa o la que ens han ensenyant a l'escola, tant se val. Ara és l'hora que fem exactament el contrari del que volen els lladres que fa tants anys que ens governen. Parlem, escrivim, cridem i piulem en valencià!. I més encara, fem-ho amb orgull i descaradament; ben conscients que és una de les coses que més fot als lladrEROs: que siguem un poble normal; que ens comportem i ens expressem com un poble normal.