de l'horta estant

dimarts, 5 de novembre de 2013

La televisió que mai fou valenciana


La història de la RTVV és la d'una frustració per a alguns, els valencians, i la d'un gran èxit per a uns altres, els supremacistes castellans que, fins ara, ens han governat.

Més enllà de la comprensible il·lusió que despertà al seu inici, i del treball honest i valuós de molts professionals que s'hi han deixat la pell, les forces polítiques que han ocupat el palau de la Generalitat mai no han tingut cap interés per fer una ràdio o una televisió valencianes. 

Des de l'infame Amadeu Fabregat amb les ridícules llistes de paraules prohibides (només pot prescindir de paraules aquell que no parla una llengua més que per a dissimular), fins a l'estafador Zaplana, que les justificava les pel·lícules exclusivament en castellà amb el poderós argument que "así no se discrimina a nadie", o l'actual Fabra, paradigma d'una medicritat grisa i acastellanada, que ha beneït la cesura de TV3 promoguda per l'egolatria fatxenda del seu antecessor, els successius governs s'han ocupat amb eficàcia que els valencians no tinguérem uns mitjans de comunicació capaços de contribuir de veritat a la normalització del valencià. 

El supremacisme necessita mantenir en precari el poble sobre el qual s'imposa. Com que no hi ha cap superioritat real de cap grup humà sobre cap altre, l'única manera de mantenir la submissió és deteriorar tant les condicions del subordinat, que arribe a creure's realment inferior. I aquest és l'objectiu real que han perseguit i que encara persegueixen.

Perquè només qui se sent inferior tolera que el discriminen, n'abusen i l'espolien sense treva. Només que s'ha engolit totes les patranyes supremacistes pot suportar que el governen unes elits patèticament incompetents i palmàriament discapacitades per a qualsevol cosa que no siga robar i abusar d'una autoritat que els ve de l'engany permanent i de la trampa institucionalitzada.

El PP, només tensant una mica més el llaç que el PSOE els havia facilitat, ha usat la RTVV com un instrument d'agitació i propaganda. Han convertit la ràdio i la televisió públiques en un full parroquial de qualitat ínfima i dedicat en exclusiva a llepar públicament les sabates dels seus amos. Han saturat la plantilla de comissaris polítics, estómacs agraïts i inútils de tota mena. Han regalat els diners públics als seus 'amiguitos del alma' que omplien la graella de programes miserables, específicament dissenyats per a embrutir els cervells més desproveïts de recursos.

Pel camí, han perdut el prestigi, la credibilitat, i l'audiència. Han acabat fent un ERO tan manifestament il·legal que es fa difícil creure que no sabien que els el tombaria fins i tot un sistema judicial tan poc independent i fiable com l'espanyol. I què? 

No els importa perquè quan l'objectiu és només destruir, des del poder sempre tens les de guanyar. Mentre poden esprémer un recurs, ho fan. Quan no, el deixen caure. Ells sempre guanyen.

Tancant RTVV ara s'eviten que el pròxim govern dispose d'uns mitjans públics capaços de transmetre un missatge diferent dels seus mesquins eslògans de fireta, de les seues mentides de fariseus bavosos, del seu estil de sangoneres insaciables. Avancen encara un pas més en l'objectiu d'exterminar qualsevol mitjà de comunicació en valencià. No n'hi havia prou d'emetre un 75% en castellà, perquè és encara millor un 0% en valencià.

La qüestió de fons és si, amb totes les maniobres que han perpetrat, els successius partits supremacistes que ens han governat fins ara, han aconseguit o no fer-nos creure que els valencians som realment inferiors. Perquè només un autèntic sentiment d'inferioritat instil·lat fins al moll de l'os pot fer que un poble suporte el govern d'uns individus tan manifestament deshonestos i tan profundament mediocres com els lladres que ens governen. La pregunta és què més els deixarem destruir abans de fer-los fora de les institucions?

Si ho deixem al seu albir, ho destruiran tot: llengua, cultura, paisatge, recursos, teixit productiu i, a poc que puguen, el mateix paisanatge. Ells no hi tenen res a perdre. No formen part de la nostra cultura. No són del nostre poble. Són només fills i hereus de l'avarícia atàvica dels explotadors.

A ells no els canviarem. La qüestió és, ho torne a dir, fins quan tolerarem que ens continuen xuplant la sang i rient-se en la nostra cara.